JOAN MARAGALL
Joan Maragall i Gorina va nàixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911,va ser un poeta i escriptor català, figura dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.La seua obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Va ser membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença,que havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seua "teoria de la paraula viva", que va crear escola.Va fer de la seua obra poètica la vessant literària més coneguda,destaca la seua important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seua activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.Va traduir al català obres de Goethe, Nietzschei Novalis, introduint a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.
LA FIGURA DE VÍCTOR CATALÀ
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català, va nàixer a l'Escala, el 11 de setembre de 1869 i va morir a l'Escala, 27 de gener de 1966 va ser una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud en 1903, una de les obres literàries del modernisme. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seua capacitat literària. No tenia temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seua inacabada.A pesar de l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor va ser el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seua obra. Ja de major, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. Està enterrada al Cementiri Vell de l'Escala.
AL TEATRE SANTIAGO RUSIÑOL
Santiago Rusiñol i Prats Va nàixer a Barcelona, 25 de febrer de 1861 -i va morir a Aranjuez, 13 de juny de 1931 va ser pintor, escriptor,col·leccionista, periodista i dramaturg català. També va ser un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seua producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
L'obra teatral de Santiago Rusiñol és una part de la seua creació literària. Rusiñol va ser un dels màxims exponents de la bohèmia modernista catalana. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seua construcció de la imatge de l'artista modern, de la que ell és paradigma. També Rusiñol es pot considerar el gran renovador teatral, com a introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un simple entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials.Rusiñol va treballar totes les formes teatrals: monòlegs, teatre líric, drama, melodrames,sainets, teatre de titelles, i va passar per diverses etapes fins que es va consagrar com un mite de l'escena catalana.